L’all salvatge és una planta abundant a la primavera. Tota la planta es pot utilitzar com a herba o guarnició. Identifiqueu l’all salvatge pels raïms de flors blanques, els raïms de tija i l’olor diferent d’all i ceballet. Talleu les parts de la planta que vulgueu i poseu-les capes de forma folgada en una cistella o en un altre recipient. A casa, renteu els alls amb aigua freda i gaudiu-los frescos o guardeu-los per a un ús posterior.
Passos
Part 1 de 3: Identificació de l'all salvatge
Pas 1. Cerqueu zones ombrívoles i humides
L’all salvatge creix a la primavera al voltant de zones parcialment ombrejades. La planta també prefereix terrenys humits, de manera que seguiu l’escorrentia de l’aigua. Les ubicacions més habituals inclouen boscos, ribes i carrils rurals.
Pas 2. Cerqueu grups de flors blanques
L’all salvatge tindrà un raïm de flors al final d’una sola tija. Les flors semblen estrelles blanques amb sis pètals cadascuna. El lliri de la vall té un aspecte més proper a l’all salvatge, però es pot distingir per una observació acurada. Les flors del lliri de la vall són en forma de campana i cauen cap avall de la tija.
El lliri de la vall és verinós, així que preneu-vos el temps mentre colliu per assegurar-vos que escolliu la planta adequada
Pas 3. Comproveu si hi ha fulles baixes en raïms de tija
L’all salvatge té grups de tiges que surten del terra. Les tiges són verdes i blanques. Les fulles creixen a prop del terra i són llargues, planes i tenen una sola vena pel centre. Les fulles en creixen una per tija.
El lliri de la vall té una tija de color verd i porpra amb dues o tres fulles
Pas 4. Comproveu si podeu olorar l’all salvatge
Quan estigueu a prop d’un all salvatge, probablement podreu detectar una olor d’all i ceballet. Podeu fer una doble comprovació recollint i fregant una fulla d’all entre els dits. Això alliberarà la mateixa olor.
El lliri de la vall i altres plantes no tindran aquesta olor i poden fer olor dolça
Part 2 de 3: Tallar la planta
Pas 1. Trieu fulles grans i sanes
Les fulles estaran a prop del terra. Tria o talla les mitjanes i les grans que semblin plenes i verdes. Deixeu les fulles petites per reposar la planta.
Es pot utilitzar tota la planta, però els bulbs subterranis solen ser petits. L’eliminació de la bombeta només s’hauria de fer si teniu el permís del propietari o si no us importa treure la vostra pròpia planta
Pas 2. Tallar les tiges tendres
Intenteu tallar les tiges a prop del terra amb un ganivet o unes tisores. Si teniu problemes per eliminar-los, també seran difícils de menjar tret que estiguin cuits durant molt de temps.
Pas 3. Collir flors
Es poden utilitzar flors sense obrir, però les flors que han florit tenen un gust encara més fort que les fulles. Arrenca-les o arrenca-les amb unes tisores. A mesura que passa la primavera, les flors es converteixen en llavors de llavors que també tenen un fort sabor i es poden menjar.
Pas 4. Col·loqueu les recol·leccions en una cistella
Els retalls d’all salvatge són delicats i deixen una forta olor quan es fan malbé. Tot i que podeu omplir-los amb una jaqueta, és millor donar-los espai. Folreu-los a la cistella i no premeu cap avall.
També podeu posar retalls en una bossa de plàstic o una ampolla d’aigua. Mantingueu-los poc empaquetats i no els aixafeu
Part 3 de 3: Emmagatzematge de retalls
Pas 1. Renteu els retalls amb aigua freda
Agiteu les flors per eliminar els insectes. Com a mínim, renteu la planta amb aigua freda i corrent. Podeu omplir un bol amb aigua freda i submergir els retalls durant cinc minuts per preparar-los per a la refrigeració.
Pas 2. Segellar i refrigerar les restes
Tot el que no utilitzeu immediatament es pot emmagatzemar durant aproximadament una setmana. Podeu embolicar els retalls rentats primer amb una tovallola de paper humida per ajudar-los a mantenir-se conservats. Col·loqueu-los en bosses de plàstic segellades o envasos tapats.
Pas 3. Blanquejar i congelar l'all silvestre per conservar-lo més temps
Bullir una olla amb aigua. Afegiu els alls. Al cap d’un minut, traieu els alls a un bol d’aigua gelada. Un cop els retalls estiguin a l’aigua, comenceu a traslladar-los a bosses de congelador. Traieu el màxim d’aire de les bosses possible. Aquest all durarà mesos, però no serà cruixent.
Podeu treure més aire de la bossa utilitzant una palla de sosa. Tanqueu la bossa al voltant de la palla. Xucleu la major quantitat d'aire possible i, a continuació, traieu la palla ràpidament i tanqueu la bossa
Pas 4. Coure les fulles per crear una herba seca
Esteneu les fulles sobre les planxes de forn. Ajusteu el forn a la temperatura mínima possible. Podeu deixar la porta del forn oberta si us preocupa que s’assequin massa ràpidament. Al cap d’unes quatre hores o quan les fulles se sentin fràgils, poseu-les en pots hermètics.
També podeu utilitzar un deshidratador alimentari per assecar les fulles
Pas 5. Conservar les fulles en oli o vinagre
La conservació de l’oli és bona per a salses com el pesto. Simplement trossegeu o barregeu les fulles en un robot de cuina. Poseu-los en pots, procurant que estiguin coberts d’oli d’oliva. També podeu cobrir les fulles amb vinagre barrejat amb la vostra combinació d’espècies preferida.
Els alls de conserva d’oli s’han de refrigerar i duraran fins a tres setmanes. Els alls crus en vinagre es poden deixar a temperatura ambient, però duraran gairebé indefinidament a la nevera
Consells
- No retireu tota la planta tret que estigui a la vostra propietat i vulgueu desfer-vos-en. En tirar cap amunt de la bombeta s’eliminaran les plantes.
- Els bulbs d’all salvatge solen ser petits, a diferència dels grans d’all comprats a la botiga. Penseu en deixar els bulbs per permetre que la planta es regeneri.
Advertiments
- L’all salvatge es pot confondre amb el lliri de la vall, que és tòxic. Presteu atenció a l’olor i l’aspecte de la planta.
- L’all salvatge també pot créixer entre altres plantes tòxiques. Assegureu-vos que les fulles que trieu tinguin un aspecte i una olor semblants a les de l’all.
- Porteu una guia d’identificació de plantes per ajudar-vos a diferenciar l’all salvatge de les plantes tòxiques.
