Les monedes s’han encunyat des del segle VI a. C. Tot i que la recollida de monedes no existeix des de fa temps, no obstant això, és una afició popular per a aquells interessats en la història i posseir quelcom potencialment valuós. Conèixer la història i el valor d’una moneda antiga requereix ser capaç d’identificar-la, cosa que pot ser difícil per als nous col·leccionistes. Els passos següents estan dissenyats per ajudar-vos a identificar monedes antigues que podeu trobar.
Passos
Pas 1. Cerqueu una denominació
Si la moneda mostra un valor nominal, és probable que sigui una moneda. Si la moneda no té cap valor nominal, pot ser que sigui un medalló.
Pas 2. Cerqueu una data
Juntament amb un valor nominal, aquesta és la forma més senzilla d’identificar una moneda antiga com a tal. Les monedes espanyoles encunyades des de principis del segle XVII són de les més antigues que han tingut dàtils, però moltes monedes antigues encunyades des d’aleshores s’han distribuït prou per fer que les seves dates esgotin.
Pas 3. Tingueu en compte la forma de la moneda
La majoria, però no totes, de monedes són circulars. Les monedes encunyades abans de finals de la dècada de 1700, abans de l’aparició de premses de monedes amb vapor, solien tenir una forma irregular. Altres monedes poden tenir forma de polígons que s’aproximen a cercles, com ara la tripleta britànica de 12 cares encunyada del 1937 al 1967.
Pas 4. Tingueu en compte la mida de la moneda
Conèixer el diàmetre i el gruix d’una moneda pot ajudar a identificar-la, sent el diàmetre l’indicador més fiable.
- Mesureu el diàmetre amb una regla, preferiblement utilitzant els increments mètrics.
- Mesureu el gruix amb una pinça. Manipuleu-lo amb cura per evitar danyar la moneda.
Pas 5. Mireu el color de la moneda
El color d’una moneda pot ser una indicació del metall amb què es fabrica. Un color daurat pot indicar que la moneda està feta d'or, un color platejat pot indicar que la moneda està feta de plata i un color marró pot indicar que la moneda està feta de coure.
- El color no és un determinant absolut del metall amb què es fa una moneda. Un color daurat pot significar que la moneda està feta de llautó, mentre que un color platejat pot significar que la moneda està feta d’un aliatge de coure-níquel. En aquest darrer cas, girar la moneda per la seva vora pot ajudar a determinar si la moneda és una moneda revestida que utilitza l'aliatge de coure-níquel per emparedar una capa de nucli de coure. Una moneda revestida d’aquest tipus mostrarà una ratlla a la vora.
- Si encara teniu dubtes, també podeu provar la moneda amb un imant. Si l’imant l’atrau, la moneda és d’acer o té un nucli d’acer.
Pas 6. Tingueu en compte la imatge de la moneda
Poder reconèixer la persona, l’animal o qualsevol altra imatge representada en una moneda us pot ajudar a identificar el seu país d’origen i donar-vos una pista sobre la seva edat.
- Tot i que els grans cèntims encunyats el 1792 representaven la imatge de George Washington, va ser amb el cèntim de Lincoln el 1909 que les monedes americanes van començar a representar regularment presidents i altres estadistes. Abans, la majoria de les monedes americanes representaven Liberty com una figura femenina, que es mostra de peu, asseguda, caminant, en forma de bust o simplement el cap. (L'anomenat cèntim "Mercuri" emès abans de 1946 s'anomena degudament el cèntim Winged Liberty Head.)
- La majoria de les altres monedes representen una imatge del governant en el poder sobre el país o territori per al qual es va emetre la moneda, ja sigui a nivell local o nacional. Consultar un llibre d’història o un lloc web us pot ajudar a identificar qui era el governant.
- Tingueu en compte la imatge de la cara reversa (cues) de la moneda, així com l’anvers (caps). De vegades, això canvia en un període de temps separat de la imatge anversa. Per exemple, el cèntim de Lincoln portava un parell d’espigues de blat des del 1909 fins al 1958, després una imatge del Lincoln Memorial fins al 2009, quan es va substituir per un escut.
Pas 7. Cerqueu una inscripció
La inscripció o la llegenda d’una moneda us pot ajudar a identificar el seu país d’origen i també pot ajudar a determinar-ne l’edat si falta la data.
- Les monedes americanes solen indicar "Estats Units d'Amèrica" en algun lloc de la moneda. També solen portar la paraula "Llibertat" i els lemes "E Pluribus Unum" ("de molts, un") i "In God We Trust" (utilitzat per primer cop el 1863, a totes les monedes des de 1938).
- Les monedes no americanes que portaven inscripcions angleses probablement van ser emeses per altres països que abans eren colònies britàniques i que podrien formar part de la Commonwealth of Nations britànica, com Canadà o Austràlia.
- En canvi, les monedes britàniques més antigues solen mostrar el llatí "Britannia" o alguna variació del mateix, com "Britanniar" o "Britanniarum". Les monedes publicades abans de 1953 per commemorar el govern d'un monarca en particular poden incloure "BRITT: OMN: REX", abreviatura de la frase llatina que significa "rei (o reina) de tots els britànics".
- Les monedes irlandeses emeses durant les regles dels reis Jordi III i Jordi IV (1760 a 1830) mostraven "Hibernia" (el nom llatí d'Irlanda), ja que tota Irlanda formava part del Regne Unit en aquell moment. Les monedes d'altres territoris britànics també poden incloure els seus noms colonials en llatí.
- Les inscripcions en llatí són freqüents a la majoria de les monedes europees més antigues, incloses les de països que no provenen del llatí, com ara Àustria, Alemanya, Hongria, els Països Baixos i Polònia.
- Les inscripcions franceses es poden trobar a les monedes franceses i també a les procedents de Bèlgica, Canadà, Guaiana Francesa o una altra colònia francesa o departament d’ultramar.
- Les inscripcions espanyoles es poden trobar a les monedes espanyoles i també a les de Mèxic, Guatemala, Hondures, Panamà, Costa Rica, Colòmbia, Veneçuela o qualsevol altre país que abans fos colònia d’Espanya.
- Les inscripcions portugueses es poden trobar en monedes de Portugal o Brasil, o de qualsevol altra antiga colònia portuguesa.
- No obstant això, no tots els països fan servir l’alfabet romà per escriure les llegendes a les seves monedes. Un bon catàleg de referència us pot ajudar a identificar altres alfabets, com ara l’àrab, el xinès o el ciríl·lic, i quins països els fan servir.
Pas 8. Cerqueu una marca de menta
Una marca de moneda és una lletra o grup de cartes que indica la ciutat, l’estat o el país on es va encunyar una moneda. La marca de la moneda pot aparèixer a l’anvers o al revers.
- Les monedes americanes actuals porten les marques P (Filadèlfia), D (Denver), S (San Francisco) o W (West Point). Altres marques de moneda, per a monedes encunyades durant el segle XIX, inclouen C (Charlotte), O (Nova Orleans) i CC (Carson City). Si la moneda no té marca de moneda, probablement es va encunyar a Filadèlfia, que no va fer servir marca de moneda fins a la Segona Guerra Mundial, i la va tornar a deixar caure fins al 1968.
- A Mèxic es van encunyar monedes espanyoles de l'era colonial amb una majúscula "M" i una petita "o", mentre que una "G" representava "Guatemala" i una "CUZ" representava "Cuzco" (Perú). De vegades, la mateixa marca de moneda representava ubicacions diferents en diferents moments, com ara "P" que representava Popayan (Colòmbia), Lima (Perú) o La Plata (Argentina). Altres vegades, la mateixa ubicació pot haver tingut marques de moneda diferents en diferents moments: Bogotà (Colòmbia) va utilitzar F, FS, SF, N, NR o S durant els dos segles que s’hi encunyaven monedes.
- Les marques de menta també es poden col·locar en llocs diferents del mateix disseny de moneda en moments diferents. El níquel nord-americà Jefferson va mostrar la seva marca de moneda a sota i a la dreta de Monticello al revers de 1913 a 1941, sobre ella de 1942 a 1945, a sota i a la dreta de nou fins a 1971 i a l’anvers a la part inferior dreta de Jefferson després de 1971.
Pas 9. Consulteu un catàleg de referència
Els catàlegs de referència de monedes us poden ajudar a identificar una moneda un cop hàgiu completat almenys alguns dels passos anteriors. Els catàlegs de monedes Krause World, que tenen volums separats per a les monedes dels segles XVII, XVIII, XIX i XX, són bones referències per buscar monedes on no esteu segur del país. Tanmateix, si heu identificat de quin país és la moneda, podeu preferir un catàleg de referència centrat en les monedes d’aquest país.
Consells
- Moltes monedes també inclouen les inicials dels artistes que van dissenyar la moneda o una de les seves cares gravades en algun lloc de la moneda. De vegades, poden ser útils per identificar una moneda antiga un cop tingueu prou interès en la col·lecció de monedes per prestar atenció als dissenyadors de monedes.
- A més d’aprendre sobre la història del país que recolliu les monedes, també heu d’aprendre prou llatí per poder traduir les frases de les monedes dels països que utilitzen inscripcions llatines.
