Parlar com Shakespeare pot afegir estil a les teves converses i actuar com un gran trencaglaç en esdeveniments socials. Per recollir aquest talent entretingut, llegiu algunes de les obres i sonets de Shakespeare més populars. Reciteu les línies d’aquestes obres fins que us sentiu còmode amb el llenguatge dens i acolorit. Afegiu paraules de Shakespeare al vostre vocabulari i parleu al ritme que fa que el seu idioma sigui tan divertit i atractiu.
Passos
Primera part de 3: Aprendre el llenguatge de Shakespeare
Pas 1. Llegiu l’obra de Shakespeare
Per conèixer el llenguatge shakespearià, llegiu algunes de les seves obres o sonets. El llenguatge shakespearià pot semblar dens, però és menys difícil d’entendre quan més llegiu. Podeu trobar aquestes obres a la vostra biblioteca local, a les llibreries o en línia.
Comenceu per una de les obres més populars i per excel·lència de Shakespeare, com Romeu i Julieta o Hamlet
Pas 2. Mireu una representació en directe d’una obra de Shakespeare
Veure representar l’obra de Shakespeare és una excel·lent manera de familiaritzar-se amb el seu llenguatge i com s’havia de lliurar. Cerqueu produccions d’obres de Shakespeare al centre comunitari local, a escoles o teatres propers. També podeu visitar la vostra biblioteca local o buscar en línia enregistraments d’actuacions en directe de les obres de Shakespeare.
Desconfieu de les interpretacions modernes de les obres de Shakespeare. El fet que una pel·lícula tingui el mateix nom no significa necessàriament que segueixi el guió de Shakespeare
Pas 3. Reciteu línies d'una obra de Shakespeare
Llegir i recitar línies de l’obra de Shakespeare us permetrà parlar com ell. També us ajudarà a reconèixer diferents estructures rimades i efectes lingüístics.
Presteu molta atenció a la puntuació, que és com Shakespeare va esbossar com volia que es lliuressin les línies amb l’ús de comes i altres salts
Pas 4. Representar les obres de Shakespeare amb la família i els amics
Per apreciar realment el context i el poder del diàleg de Shakespeare, intenteu representar les seves obres amb amics o familiars. Configureu una zona escènica on es representaran les obres i feu que la gent vegi la vostra actuació si ho desitgeu. Sigues el més dramàtic possible i concentra’t en el lliurament de les teves línies amb molt de gust.
- Si sou massa tímid per interpretar el joc, penseu a fer-ne una lectura. Una lectura completa és on seureu amb altres actors i llegiu les parts assignades del guió.
- Encara hauríeu d’actuar mentre feu una lectura. Presteu atenció a les comes, els descansos i els signes d’exclamació.
Part 2 de 3: Utilització de paraules shakesperianes
Pas 1. Afegiu paraules shakespearianes distintes al vostre vocabulari
La millor manera de parlar com Shakespeare és utilitzar paraules exclusives de les seves obres i que no es troben en l’anglès modern. Aquestes paraules van ser utilitzades per Shakespeare amb freqüència en les seves obres i destaquen per ser característiques del seu estil. Pimenteu el vostre discurs quotidià amb paraules com:
- "Anon", que significa immediatament.
- "Dost" o "Doth", que significa fer o fer.
- "Ere", que significa abans.
- "Hark", que significa escoltar.
- "Aquí", que significa aquí.
- "Per tant", que significa per què.
- "Fain", que significa alegrement.
Pas 2. Utilitzeu les contraccions de Shakespeare
En les seves obres, Shakespeare escurçava sovint paraules i frases per ajudar el flux de diàleg. Aquesta elecció lingüística també li va permetre mantenir el pentàmetre iàmbic. Afegiu algunes d’aquestes contraccions al discurs habitual dient:
- "'Tis" en lloc de "és".
- "" Twas "en lloc de" era ".
- "Wi’ "en lloc de" amb ".
- "O"”en lloc de“de”.
- "'T" en lloc de "a".
Pas 3. Dirigiu-vos a la gent tal com ho faria Shakespeare
Quan parleu amb la gent, anomeneu-los pels noms que Shakespeare va emprar en els seus escrits. Per exemple, quan parleu amb algú, utilitzeu el pronom "tu" en lloc de "tu". Altres exemples inclouen:
- De vegades, els homes eren anomenats "sirrah".
- Les dones eren anomenades “mestresses”.
- Els amics sovint es deien afectuosament "cosí".
Pas 4. Feu que els verbs siguin més shakespearians
Per semblar més a Shakespeare, només cal que modifiqueu el final dels verbs de les frases. Afegiu el sufix "eth" als verbs per fer-los instantàniament més shakespearians.
Per exemple, en lloc de dir: "Corre cap a la botiga", digueu: "Corre cap a la botiga"
Pas 5. Utilitzeu superlatius dobles de Shakespeare
Els superlatius són eines lingüístiques que s’utilitzen per emfatitzar un grau superior d’alguna cosa en la parla. Shakespeare sovint feia servir superlatius dobles per crear un èmfasi dramàtic. Per semblar a Shakespeare, modifiqueu les flexions modernes mitjançant:
- Afegir un adverbi a un superlatiu (per exemple, "més valent" en lloc de simplement "més valent")
- Substitució de l'adverbi "més" pel sufix "est" o "'st" (per exemple, "daring'st" en lloc de "més atrevit")
Part 3 de 3: Parlar amb el ritme shakespearià
Pas 1. Parleu en pentàmetre iàmbic
Shakespeare utilitzava sovint el pentàmetre iàmbic per escriure diàlegs per als personatges més importants de les seves obres. Per parlar en pentàmetre iàmbic, utilitzeu deu línies de síl·laba dividides en cinc "peus". En un peu, la primera síl·laba no està tònica i la segona està tònica.
Per exemple, digueu una frase com ara, "alhora, hem de proposar aprofitar el dia" fent èmfasi en cada segona síl·laba (en aquest cas, cada segona paraula)
Pas 2. Utilitzeu el ritme trocàic
El ritme trocàic és el contrari del pentàmetre iàmbic pel que fa al patró de pronunciació de les síl·labes. En lloc de "peus", el ritme trocaic està format per "trots". Lliureu deu línies de síl·laba en dues síl·labes "troches", amb la primera síl·laba tònica i la segona sense tònica.
Un exemple perfecte de ritme trocàic és la línia "Doble, doble, treball i problemes; cremades de foc i bombolla de caldero" de Macbeth
Pas 3. Utilitzeu cobles rimades
Parleu en parelles rimades per sonar de manera distintiva shakespeariana. Shakespeare agruparia dues línies successives amb paraules rimades al final de cadascuna. Les parelles es poden agrupar per ressaltar l’efecte (és a dir, rimar les darreres paraules de les línies una i dues, amb paraules rimades diferents a les línies tres i quatre).
